La rehabilitació de Carl Schmitt.

La majoria de pensadors que es proposen respondre a la pregunta: "¿Què és la sobirania?" en l´actualitat prenen com a punt de partida els textos del prolífic Carl Scmitt, a qui s´ha rehabilitat recentment en els salons intel.lectuals europeus després de molts anys d´imfàmia, merescuda d´altra banda, ja que era a causa dels seu perllongat, lleial, entusiasta i devot servei a un dels règims més cruels de la història.

Aparentment, allò que Carl Schmitt considerava com l´essència de la sobirania (i que possiblement contribuïa que contemplés la figura del Führer Prinzip nazi, a qui abrassava sense recances, com la base empírica de la seva teoria) resulta útil per expressar la tendència dels nostres propis poders. Si més no és una de les explicacions admissibles de l´assombrós recorregut que ha traçat l´espectre de Carl Schmith. La idea que Schmitt tenia de la sobirania es troba en la seva Teologia política (un text que concebí en 1922 i que reciclà deu anys més tard, canviant quatre coses, per convertir-lo en El concepte d´allò polític) i pretenia ser per a la teoria política el que havia estat el Llibre de Job per al judaisme i, a través d´ell, per al cristianisme posterior.

Zygmunt Bauman, ¿Qué es la soberanía?, Claves de razón práctica, nº 206, Septiembre 2010