Una moral sense déu.

Tothom sap per exemple, que circular per la dreta o per l´esquerra, que l´obeir els smàfors són regles de convivència que no han estat revelades per cap déu, tanmateix les acceptem en nom de la convivència.

De la mateixa manera, el respecte a l´altre (en això consisteix finalment la moral universal) no li cal de cap religió ni nolt menys un déu que l´hagi revelat.

(...) Amb la mort de déu s´ha especulat quasi "divinament", ja que existeis fins i tot una teologia de la mort de Déu. Déu no ha mort, assegurem els ateus, perquè res inexistent pot morir, llavors si la moral estava basada artificiosament en una no existència, aquesta moral pot sobreviure perfectament sense recolzament diví. (...)

... la moral o l´ètica no necessita de cap recolzament religiós i menys d´una base religiosa per existir, la moral està fonamentada pels homes, per ells ha estat construïda i admesa, i a ells se sotmeten voluntàriament sense por a cap càstig celestial.

I a aquests buscadors i desfensors de la moral se´ls pot preguntar ¿és que el Dret necessità d´un déu per existir? ¿No poden els homes conviure segons dret, sense necessitat de cap església que els vingui a dir el que han de fer?

Antonio López Campillo y Juan Ignacio Ferreras, Curso acelerado de ateísmo, Ediciones VOSA, Madrid 1996
https://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/teologia