La tragèdia de Cassandra.

Sobre la crisi que començà en juliol de 2007 hi ha dues escoles contraposades. La primera, la d´aquells que la qualifiquen com a un cigne negre, en la terminologia del politòleg Nasim Taleb: un esdeveniment inesperat que té enormes impactes. (...)

La segona escola és la que defensaren uns pocs economistes i científics socials que actuaren com la Cassandra i que venien anunciant en el desert els excessos que s´estaven cometent. Cassandra era una sacerdotessa del déu Apol.lo a la que aquest estimava: com a conseqüència d´aquesta passió, Apol.lo li concedí el do de la profecia: Cassandra endevinaria tot allò que anava a passar. Però la sacerdotessa, que era molt promíscua, enganyà Apol.lo i aquest, com a càstig, li afegí un altre do negatiu: ningú no la creuria. Tindria capacitat de diagnòstic però cap credibilitat. Pronosticà la guerra de Troia, la mort d´Agamenó i de la seva pròpia família, però ningú no la va tenir en compte en les seves advertències.

Joaquín Estefanía, Ensayos de persuasión, Claves de razón práctica, nº 206, septiembre 2010