Tesis realistes vs tesis antirrealistes.





Ahora bien, aunque no estoy de acuerdo con el espíritu de la narrativa de Braver (Lee Braver, A Thing of This Worl: A History of Continental Anti-Realism, 2007, Evanston, IL: Northwestern University Press), me encanta el aparato técnico del libro. Esto se debe a que Braver reconoce las numerosas variantes de doctrinas realistas y antirracistas que se pueden defender. Las enumeró en seis pares, abreviados de R1 a R6 para las tesis realistas y de A1 a A6 para las antirrealistas. A grandes rasgos son las siguientes: 

R1 EL MUNDO NO DEPENDE DE LA MENTE/A1 EL MUNDO DEPENDE DE LA MENTE

R2 LA VERDAD ES CORRESPONDENCIA/A2 LA VERDAD NO ES CORRESPONDENCIA

R3 EXISTE UNA DESCRIPCIÓN VERDADERA Y COMPLETA DE CÓMO ES EL MUNDO/A3 NO EXISTE UNA DESCRIPCIÓN VERDADERA Y COMPLETA DE CÓMO ES EL MUNDO

R4 CUALQUIER AFIRMACIÓN ES NECESARIAMENTE CIERTA O FALSA/A4 CUALQUIER AFIRMACIÓN NO ES NECESARIAMENTE CIERTA O FALSA

R5 EL CONOCIMIENTO ES PASIVO CON RESPECTO A LO QUE CONOCE/A5 EL CONOCIMIENTO NO ES PASIVO CON RESPECTO A LO QUE CONOCE

R6 EL SUJETO HUMANO POSEE UN CARÁCTER FIJO/A6 EL SUJETO HUMANO NO POSEE UN CARÁCTER FIJO

Graham Harman y Manuel DeLanda, El auge del realismo (2017), Segovia, Materia Oscura Editorial 2024

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c...
Més informació

Què faria Martha Nussbaum davant una plaga de porcs senglars?

Imatge
Què faria Martha Nussbaum davant una plaga de porcs senglars? L’enfocament de les capacitats i la nostra relació amb els animals. Martha Nussbaum es fa la pregunta següent: Poden els animals, igual que els humans, patir injustícies? Es pot dir en altres paraules: els animals, igual que els humans, poden tenir drets? Aquesta qüestió està relacionada amb la capacitat nº 8. Està desenvolupada en el seu llibre Crear Capacitats , en les pàgines 186-192 de l’edició en castellà (Barcelona, editorial Paidós 2012). Segons Nussbaum, l’enfocament de les capacitats és adequat per tractar la qüestió dels mals soferts pels animals a mans dels humans. És, pel que sembla, una situació en la qual existeix un desequilibri clar entre un agressor i una víctima. Abans de respondre a aquesta pregunta caldria saber què són els drets. Tenir un dret no és el mateix que ser ros o parlar anglès. Aquests dos exemples fan referència a fets que podrien ser reals. Tenir dret a la vivenda o dret al treball no són r...
Més informació