integració econòmica

Si reconeixem que la major part de conflictes entre comunitats no són deguts als seus trets identitaris com podría semblar per la il•lusió d´autonomia dels fets culturals, sinó a uns interessos incompatibles, la diversitat cultural apareix com una Font de conflictes molt més relativa del que sovint pensem. (…)

… atès que un gran percentatge de conflictes que es presenten com a ètnics, racials, religiosos o interculturals són, de fet, conseqüència de situacions d´injustícia o de pobresa, podem concloure que una millora general de les condicions de vida de les persones –habitatge, treball, sanitat, educació- facilitarà la comunicació i l´intercanvi entre grups humans. (…)

Està clar que, per fer recular el racisme, la xenofòbia i les tendències socials a l´estigmatització de minories, el primer pas ha de consistir a denunciar els interessos que, sovint, utilitzen la distinció cultural, religiosa o fenotípica com a coartada. (…) En aquest sentit, és urgent distingir amb claredat entre les diferències culturals, que cal respectar i que actuen en un eix horitzontal, i unes desigualtats socials, que, estructurades verticalment, condemnen amplis segments de la població a sofrir unes carències inacceptables. Aquí, el combat per la mútua acceptació dels diferents es confon amb aquell altre que reclama la reducció –i, si és possible, l´eliminació total- de la injustícia, la misèria i l´explotació. La integració cultural és impossible –òbviament- sense un mínim d´integració econòmica, és a dir, d´una reducció de les asimetries que imposa el sistema capitalista, que tendeix massa sovint a l´abús per obtenir les seves fites.

Fundació Baruch Spinoza, La ciutat de la diferència, Catàleg Exposició. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1996