cosmopolitisme

És un concepte normatiu que es remunta a la tradició filosòfica de la Il.lustració. El pensament cosmopolita està íntimament vinculat, d´una banda, a la idea que els esdeveniments llunyans també ens influeixen o afecten i, d´altra, amb la condició de ciutadà del món. Sempre s´ha considerat com una opció, com una forma de vida normativa. Contra l´universalisme i el nacionalisme, el cosmopolitisme proposa un tracte amb l´alteritat en què es reconeix que l´altre ja no pot ser delimitat respecte de l´observador, sinó que és part constituent de la pròpia experiència. L´altre posseeix un valor propi per a nosaltres mateixos i per a l´altre. El cosmopolitisme assumeix que és enriquidor contemplar-se a un mateix des de la mirada de l´altre i que la diversitat no és un perill, sinó una forma d´enriquiment. El cosmopolitisme, a diferència de l´universalisme i del nacionalisme, d´una banda, pressuposa regles universalistes, que són les regles de la tolerància i tots els dilemes que aquestes impliquen, i, d´altra, no abandona alguns principis del nacionalisme, com per exemple determinat concepte de comunitat que el cosmopolitisme no pot obviar. Europa és un exemple interessant, perquè es basa en la combinació de les cultures nacionals i la diversitat interna, d´una banda, amb les relacions recíproques de reconeixement, de l´altra. Mentre que l´universalisme i nacionalisme juntament amb les seves interrelacions complexes caracteritzen les institucions de la primera modernitat, el cosmopolitisme és la resposta a l´experiència de l´absència de fronteres, en termes empírics, polítics i normatius, de la segona modernitat.

Ulrich Beck, Entrevista de Daniel Gamper, en Barcelona Metrópolis, nº 70, Tardor 2007