Com reconèixer les pseudociències.

-Invoca ens immaterials o sobrenaturals inaccessibles a l'examen empíric, com ara força vital, ànima, superego, creació divina, destinació, memòria col•lectiva i necessitat històrica.

-És crèdula: no sotmet les seves especulacions a cap prova. (...)

-És dogmàtica: no canvia els seus principis quan fallen ni com a resultat de noves troballes. No busca novetats, sinó que queda lligada a un cos de creences. Quan canvia ho fa només en detalls i com a resultat de dissensions dins del ramat.

-Rebutja la crítica, (...), al•legant que està motivada per dogmatisme o per resistència psicològica. Recorre doncs a l'argument ad hominem en lloc de l'argument honest.

-No troba ni utilitza lleis generals. Els científics, en canvi, busquen o usen lleis generals.

-Els seus principis són incompatibles amb alguns dels principis més segurs de la ciència. Per exemple, la telequinesi contradiu el principi de conservació de l'energia. I el concepte de memòria col•lectiva contradiu la banalitat que només un cervell individual poden recordar.

-No interactua amb cap ciència pròpiament dita. En particular, ni psicoanalistes ni parapsicòlegs tenen tractes amb la psicologia experimental o amb la neurociència. A primera vista, l'astrologia és l'excepció, ja que empra dades astronòmiques per a confeccionar horòscops. Però pren sense donar res a canvi. Les ciències pròpiament dites formen un sistema de components interdependents.

-És fàcil: no requereix un llarg aprenentatge. El motiu és que no es fonamenta sobre un cos de coneixements autèntics. Per exemple, qui pretengui investigar els mecanismes neurals de l'oblit o del plaer haurà de començar per estudiar neurobiologia i psicologia, dedicant diversos anys a treballs de laboratori. En canvi, qualsevol pot recitar el dogma que l'oblit és efecte de la repressió, o que la recerca del plaer obeeix al «principi del plaer". Cerca coneixement nou no és el mateix que repetir o si més no inventar fórmules buides.

-Només li interessa el que pugui tenir ús pràctic: no cerca la veritat desinteressada. Ni admet ignorar una cosa: té explicacions per a tot. Però els seus procediments i receptes són ineficaços per no fundar-se sobre coneixements autèntics. Igual que la màgia, té aspiracions tècniques infundades.

- Es manté al marge de la comunitat científica. És a dir, els seus seguidors no publiquen en revistes científiques ni participen de seminaris ni de congressos oberts a la comunitat científica. Els científics, en canvi, sotmeten les seves idees a la crítica dels seus parells: sotmeten els seus articles a publicacions científiques i presenten els seus resultats en seminaris, conferències i congressos.

Mario Bunge, ¿Qué son las pseudociencias?
http://bibliotecaesceptica.wordpress.com/2009/05/06/%C2%BFque-son-las-pseudociencias-mario-bunge/