fonaments del poder polític

La vulnerabilitat i la incertesa humanes constitueixen el fonament de tot poder polític. Els poders reivindiquen autoritat i reclamen obediència, a canvi del qual prometen als seus súbdits protecció efectiva contra aquestes dues desgràcies de la condició humana. En la modalitat estalinista de poder totalitari, és a dir, en absència de l´atzar provocat pel mercat, el poder polític ha de produir i reproduir artificialment vulnerabilitat i la incertesa recorrent a mitjans polítics. (...)

En la majoria de societats modernes les capricioses forces del mercat asseguraven de bon principi la vulnerabilitat i la precarietat de l´existència, i obligaven els individus a perseguir els seus propòsits en condicions d´una extrema incertesa irremeiable. El poder polític ni tan sols es veia obligat a preocupar-se de produir precarietat, n´era prou amb que protegís les llibertats del mercat i amb què, ocasionalment, quan les forces del mercat es relaxessin, contribuís a què recobressin el vigor. En requerir als seus súbdits la disciplina i l´obediència a les lleis, el poder polític podia fundar, de manera perversa però creïble, la seva legitimitat en la promesa de mitigar l´abast de la vulnerabilitat i la incertesa existent: de mitigar, doncs, els danys provocats pel lliure joc de les forces del mercat, de protegir als vulnerables dels cops letals o excessivament dolorosos, i de protegir a tots els ciutadans contra alguns dels molts riscos que comporta la lliure competició de tots contra tos. Aquesta legitimació trobà la seva expressió definitiva en l´autodefinició de la forma moderna de govern coneguda com "Estat del benestar".

Zygmunt Bauman, ¿Qué es la soberanía?, Claves de razón práctica, nº 206, Septiembre 2010


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"