fonaments del poder polític

La vulnerabilitat i la incertesa humanes constitueixen el fonament de tot poder polític. Els poders reivindiquen autoritat i reclamen obediència, a canvi del qual prometen als seus súbdits protecció efectiva contra aquestes dues desgràcies de la condició humana. En la modalitat estalinista de poder totalitari, és a dir, en absència de l´atzar provocat pel mercat, el poder polític ha de produir i reproduir artificialment vulnerabilitat i la incertesa recorrent a mitjans polítics. (...)

En la majoria de societats modernes les capricioses forces del mercat asseguraven de bon principi la vulnerabilitat i la precarietat de l´existència, i obligaven els individus a perseguir els seus propòsits en condicions d´una extrema incertesa irremeiable. El poder polític ni tan sols es veia obligat a preocupar-se de produir precarietat, n´era prou amb que protegís les llibertats del mercat i amb què, ocasionalment, quan les forces del mercat es relaxessin, contribuís a què recobressin el vigor. En requerir als seus súbdits la disciplina i l´obediència a les lleis, el poder polític podia fundar, de manera perversa però creïble, la seva legitimitat en la promesa de mitigar l´abast de la vulnerabilitat i la incertesa existent: de mitigar, doncs, els danys provocats pel lliure joc de les forces del mercat, de protegir als vulnerables dels cops letals o excessivament dolorosos, i de protegir a tots els ciutadans contra alguns dels molts riscos que comporta la lliure competició de tots contra tos. Aquesta legitimació trobà la seva expressió definitiva en l´autodefinició de la forma moderna de govern coneguda com "Estat del benestar".

Zygmunt Bauman, ¿Qué es la soberanía?, Claves de razón práctica, nº 206, Septiembre 2010