El "jo", la "llibertat", la "consciència" ... ficcions cerebrals.

El que anomenem jo no té cap correlat en el cervell, per la qual cosa s´ha suposat que és una ficció més. Hi ha autors que diuen que el seu origen és de caràcter social. Per descomptat el concepte del jo es desenvolupa tardanament en el nen, el nen no neix amb ell. A part d'això, hi ha diferents concepcions d'aquest jo segons la cultura: hi ha un jo més egocèntric, occidental, quan se li compara amb un altre jo més social i col•lectiu en cultures orientals. En un altre ordre de coses, sabem que aquest jo és divisible, no només en malalts en els quals se'ls ha separat un hemisferi de l'altre quan es pretenia impedir la propagació d'un focus epilèptic, sinó també en el que es coneix com a doble o múltiple personalitat. Per descomptat, no es pot dir que existeixi en el cervell una estructura que sustenti aquest jo que, suposadament, ho controla tot.

Experiments relativament recents han mostrat que molt probablement la llibertat o el lliure albir és una ficció cerebral. Això vol dir que el cervell, com la resta de l'univers, està sotmès a lleis deterministes. Només podríem escapar a aquest destí si suposem l'existència d'un ens immaterial, al qual se l'ha anomenat ànima o ment que seria responsable de les nostres funcions mentals. Ara bé, aquest dualisme metafísic o cartesià ja no és compartit per la immensa majoria de neurocientífics, de manera que hauríem de concloure que no som una excepció a la resta de l'univers, com orgullosament havíem pensat.

Els experiments apunten que el cervell s'activa quan es tracta de realitzar un acte voluntari molt abans que el subjecte tingui la impressió subjectiva que va a moure una extremitat. Per tant, tant el moviment com la impressió subjectiva de voluntat són resultat d'aquesta activitat inconscient i no, com solem creure, que la consciència de voluntat és la causa de tot el fenomen. A aquesta impressió de llibertat se la pot anomenar "ficció cerebral".

Estem determinats no només per les lleis físiques de la Natura, igual que la resta del món, sinó també pels continguts de la memòria implícita que no funciona de manera conscient. Qualsevol percepció és un procés actiu, en què els estímuls rebuts es comparen amb els ja viscuts per prendre una decisió. Estic convençut que aquest procés es realitza de manera no conscient per al subjecte.

Francisco J. Rubia, La libertad podría ser una ficción cerebral, El Cultural, 15/09/2010