Adam Smith no era neoliberal.

En La teoria dels sentiments morals i en la Riquesa de les nacions Adam Smith projectà l´individualisme benvolent de Hutcheson sobre la política i el mercat. Gràcies al seu liberalisme simpàtic, Smith articulà un pensament republicà que feia que l´altre i els altres importessin a l´espectador imparcial. Aquest fou caracteritzat com a un home virtuós que desitjava millorar la seva condició mitjançant el refrenament de les passions, controlant el dany i la producció d´infelicitat als altres. La llibertat del mercat era la via per a promoure la prosperitat. Mitjançant ella s´afavorien els intercanvis de béns i serveis del comerç i es generalitzava el benestar. Però això era possible perquè per a Adam Smith l´Estat no era abstencionista. El govern prudent havia de col.locar la protecció de l´interès general com un virtut patriòtica associada a la justícia i el sosteniment públic de l´Estat. I tot això amb l´objectiu d´assegurar un mercat per a la virtut, que controlés els empresaris en el seu desig corrupte de governar la humanitat, alhora que es limitava a si mateix i garantia rigorosament la llibertat dels homes i els seus drets.

José Maria Lassalle, Más allá de la oferta y la demanda, Claves de razón práctica, nº206, septiembre 2010