Julian Assange: "la societat civil està morta".

Julian Assange
No sé si és possible comunicar el que he après. Hi ha dues coses que em vénen a la ment. La primera, la mort a escala mundial de la societat civil. Ràpids fluxos financers, per transferències electròniques de fons que es mouen més ràpid que la sanció política o moral, destrossant la societat civil a l'ample del món. El poder econòmic permet a oportunistes en qualsevol societat connectada al sistema financer global extreure riquesa robada amb un comportament immoral per dur-la a destinacions llunyanes o foscos i opacs vehicles financers difícils d'atrapar. En aquest sentit, la societat civil està morta, ja no existeix, i hi ha una àmplia classe de gent que ho sap i està aprofitant que saben que està morta per acumular riquesa i poder.


I la segona cosa que he vist, que opera en combinació i en oposició a aquesta, és que hi ha un enorme i creixent Estat de seguretat ocult que s'està estenent pel món, principalment basat en Estats Units. Els estats, si vol sobreviure, ha d'inscriure's amb un dels tres proveïdors d' intel•ligència i sistemes armats. Els proveïdors són l'Imperi occidental, Rússia, antic Imperi soviètic, i la Xina, que encara no és un imperi, però comença a moure's en aquesta direcció. L'Estat de seguretat ocult que s'està estenent per l'Imperi occidental té el seu centre de gravetat als Estats Units, però és una xarxa de tutela que existeix en tots els països occidentals i connecta a tots els països occidentals. Als Estats Units, tot i el col lapse financer, el seu poder econòmic ha crescut: la seva porció de recursos econòmics ha crescut entre 250% i 300% des dels noranta. Per donar un exemple concret, i en aquest cas cito a Dana Priest-dues vegades guanyadora del Pulitzer-, de The Washington Post, hi ha 817.000 persones treballant en tasques de seguretat top secret.

Julian Assange, Cita secreta con el hombre que hace temblar el Pentágono, entrevista de Joseba Elola, Domingo. El País, 24/10/2010
http://www.elpais.com/articulo/reportajes/Cita/secreta/hombre/hace/temblar/Pentagono/elpepusocdmg/20101024elpdmgrep_1/Tes?print=1

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c...
Més informació

Darwin i el seu descobriment de la teoria de l'evolució.

Imatge
Me impresionó tanto la distribución de los organismos de las Galápagos […] y […] el carácter de los mamíferos fósiles de América […], que decidí reunir a ciegas toda suerte de hechos que pudieran tener que ver de alguna forma con lo que son las especies. He leído montones de libros de agricultura y horticultura, y no he parado de recoger datos. Por fin han surgido destellos de luz, y estoy casi convencido (totalmente en contra de la opinión con la que empecé) de que las especies no son (es como confesar un crimen) inmutables. El Cielo me libre del disparate de   Lamarck   de ‘una tendencia al progreso’, ‘adaptaciones debidas a la paulatina inclinación de los animales’, etc…, pero las conclusiones a las que he llegado no son muy diferentes de las suyas, aunque sí lo son por completo los instrumentos del cambio. Creo que he descubierto (¡esto es presunción!) la simple forma por medio de la cual las especies devienen exquisitamente a adaptarse a varios fines”. C arta de Darwin a ...
Més informació