"Existeixo, llavors posseeixo"

A allò que va dir Descartes, "penso, llavors existeixo", Locke podem imaginar que afegeix: "existeixo, llavors posseeixo": sóc el meu amo, per tant, sóc amo de tot allò que produeixo. Encara més: la noció que mostra que la nostra propietat elemental som nosaltres mateixos, és a dir, les nostres persones i els nostres cossos, implica que la propietat, necessàriament, comporta la llibertat. Perquè dir que "som amos de nosaltres mateixos" és equivalent a dir que tenim la llibertat de disposar de nosaltres mateixos, que és el significat de la nostra llibertat.

Richard Pipes, en l´article de José María Lassalle, Más allá de la oferta y la demanda, Claves de razón práctica, nº 206, septiembre 2010