racisme institucional

La situació d´empaitament que pateixen els treballadors immigrants, convertits en una figura sotmesa constantment a la sospita, no correspon a grups de fanàtics incontrolats. (...)

La il·lusió promoguda mediàticament, segons la qual és possible circumscriure el problema del racisme a l´actuació dels grups extremistes, té un efecte de distracció. El racisme localitzat permet exculpar els governs, les institucions, les majories socials i els mateixos mitjans de comunicació de tota responsabilitat. Això és així en la mesura que els conflictes racistes són imaginats com resultat d´una disputa entre segments igualment perifèrics de la societat: d´una banda, la minoria d´exaltats ultradetants -que permeten creure que hi ha racistes de debò i que són ells- i, de l´altra, els mateixos agredits -els immigrats, -, que veuen aguditzada la condició de conflictius que els atribueixen. D´aquesta manera, s´escamoteja el fet que l´autèntica arrel del problema dels immigrants consisteix gaire´bé sempre en actuacions governamentals, sancionades per les majories polítiques i per la premsa.

El cas més escandalós és el de les lleis d´estrangeria, que, en desmentir la pretesa igualtat de la declaració universal dels drets de l´home, estableixen una divisió brutal entre els ciutadans "nacionals", que tenen tota mena de prerrogatives legals, i els "estrangers", a qui els neguen pràcticament tots els drets. (...) Els mateixos Estats que tant parlen de la condició universal dels drets humans no tenen cap escrúpol a l´hora de vulnerar-lo, i de negar a una part important de la seva població el dret a l´equitat davant la llei.

Fundació Baruch Spinoza, La ciutat de la diferència, Catàleg Exposició. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1996