Pirates poètics.
La cosa va anar així: amb motiu d'uns Jocs Florals escolars, un concursant va presentar un poema titulat "Si fossis terra", on entre altres versos es deia: "Ara és l'hora vermella dels amants". Com que casualment el jurat era format per lectors de poesia, de seguida va haver-hi qui va sospitar de l'autoria, que el Sr. Google va atribuir, en qüestió de segon i mig, al poeta de Roda, Miquel Martí i Pol.
Qui no recorda aquell poema que diu: "Si fossis terra creixeria en tu i llevaria fruits d'una rara dolcesa. Ara és l'hora vermella dels guerrers. Sense el teu foc cap foc no em vivifica"? És cert que, en la versió de l'alumne, "creixeria en tu" havia estat substituït per "creixeríem junts", "llevaria" per "trauríem fruits", "rara dolcesa" per "estranya dolçor", "guerrers" per "amants" i "vivifica" per "fa feliç".
Però tot i els canvis, el poema continuava essent de Martí i Pol, per més que l'alumne en qüestió va negar, ofès i contrariat, haver plagiat ningú. És més, es va permetre acusar aquell tal Martí i Pol, que no coneixia de res, d'haver-lo plagiat a ell. En fer-li notar que el text de Martí i Pol era trenta anys anterior al seu, va replicar que "Internet és ple de coincidències".
Tot seguit, els caps de premsa del noi, és a dir, els pares, a qui Martí i Pol els sonava com a lletrista de recordatoris, van limitar-se a refermar la confiança cega en la paraula del seu fill, tot fent constar el malestar provocat pel fet que s'hagués pogut dubtar de la seva habilitat poètica, i és que, pel que es veu, aquell jove versaire havia estat premiat en nombroses ocasions: "Probablement en moltes més que el Martí i Pol aquest".
Qui sap si aquest geni rimaire no era el mateix que, temps després, va estar a punt d'obtenir un guardó en uns altres premis juvenils amb un poema titulat "Cada dia és un nou pas", escrit a imatge i semblança d'una cançó de l'esquirolenc Joan Vilamala, casualment membre del jurat. Fins l'hora present el gabinet de premsa del noi encara no ha emès cap comunicat.
Jordi Estrada, Un plagiador anomenat martí i pol, Regió 7, 23/01/2009
Qui no recorda aquell poema que diu: "Si fossis terra creixeria en tu i llevaria fruits d'una rara dolcesa. Ara és l'hora vermella dels guerrers. Sense el teu foc cap foc no em vivifica"? És cert que, en la versió de l'alumne, "creixeria en tu" havia estat substituït per "creixeríem junts", "llevaria" per "trauríem fruits", "rara dolcesa" per "estranya dolçor", "guerrers" per "amants" i "vivifica" per "fa feliç".
Però tot i els canvis, el poema continuava essent de Martí i Pol, per més que l'alumne en qüestió va negar, ofès i contrariat, haver plagiat ningú. És més, es va permetre acusar aquell tal Martí i Pol, que no coneixia de res, d'haver-lo plagiat a ell. En fer-li notar que el text de Martí i Pol era trenta anys anterior al seu, va replicar que "Internet és ple de coincidències".
Tot seguit, els caps de premsa del noi, és a dir, els pares, a qui Martí i Pol els sonava com a lletrista de recordatoris, van limitar-se a refermar la confiança cega en la paraula del seu fill, tot fent constar el malestar provocat pel fet que s'hagués pogut dubtar de la seva habilitat poètica, i és que, pel que es veu, aquell jove versaire havia estat premiat en nombroses ocasions: "Probablement en moltes més que el Martí i Pol aquest".
Qui sap si aquest geni rimaire no era el mateix que, temps després, va estar a punt d'obtenir un guardó en uns altres premis juvenils amb un poema titulat "Cada dia és un nou pas", escrit a imatge i semblança d'una cançó de l'esquirolenc Joan Vilamala, casualment membre del jurat. Fins l'hora present el gabinet de premsa del noi encara no ha emès cap comunicat.
Jordi Estrada, Un plagiador anomenat martí i pol, Regió 7, 23/01/2009
Comentaris