Panoptisme i escola.

¿Y l´arquitectura de l´institut? em preguntareu. Implica que, en cada moment de la jornada, des que entreu fins que en sortiu, se sàpiga on esteu i el que feu. El vostre ús del temps en un lloc és objecte de marcatge, d´un control i un coneixement rigorós. L´institut és una construcció amb fluxos, circulació de persones que van i venen, es traslladen a una sala i abandonen altra, es dirigeixen cap a una biblioteca, un menjador, un gimnàs o una sala d´informàtica, un taller. Qualsevol que controli aquests fluxos, controla els individus que els constitueixen. Cada canvi de grup es materialitza, cada desplaçament individual es registra, sobretot si té lloc duran una hora de classe, perquè llavors senyala una disfunció (aneu al bany, a l´infermeria, al despatx d´un responsable de disciplina, a la biblioteca, passeu a ser nòmades quan tot us força a un estat sedentari. (...) A tot arreu s´us ha de veure. És el principi del panòptic: on hi esteu, qualsevol qui sigui la vostra activitat, s´us hi veu. L´arquitectura de l´institut està feta per organitzar la perpètua visibilitat dels vostres moviments i de les vostres posicions.

(...) La llibertat, ¿per a què? Doncs sobretot el que es tracta és de limitar les múltiples possibilitats de la llibertat pura per forçar-les a passar per l´ull de l´agulla de la disciplina social. Amb l´objectiu no confessat d´extingir les formidables potencialitats de desordre contingudes en un llibertat sense límit.

Michel Onfray, Antimanual de filosofía, Edaf, Madrid 2005