Controlar el sentiment de valoració pròpia.

Quan arribem a l´última escena del capítol 7, els alumnes pregunten a la senyoreta Mònica els motius que expliquen el mal que els nens es causen entre ells: per què són tan cruels?, per què ridiculitzen els que tenen defectes?, per què humilien els més dèbils? Per què entre ells el respecte, aquesta paraula màgica de la qual hem parlat en capítols anteriors, no existeix?
La senyoreta Mònica, fent ús dels seus coneixements de psicologia, respon que alguns psicòlegs opinen que el comportament dels infants està mogut pel desig de superar la seva inseguretat d´ignorar el que realment són i que aquesta inseguretat només s´apaivaga imposant-se sobre els altres. Una manera més filosòfica d´interpretar aquesta teoria seria que la voluntat de ser es construeix sobre la negació del ser d´un altre. La voluntat de ser (la valoració d´un mateix) sembla que només pot manifestar-se com a voluntat de poder (la necessària menysvaloració dels altres).
Aquesta voluntat que ja es manifesta en èpoques tan precoces és consubstancial a allò social. On hi ha societat hi ha possibilitat d´imposar la pròpia voluntat a la voluntat de l´altre. Si no hi haguessin límits per aquesta voluntat finalment els forts acabarien tractant arbitràriament els dèbils. Sortosament, segons la professora de biologia, aquesta només és una etapa, després de mica en mica anirà apareixent la consciència moral que frenarà aquest instint antisocial.
Tanmateix. l´educació moral no s´ha d´enfocar en oposició directa a aquest sentiment. Com va afirmar Kant, amb una expressió força encertada, el característic de la naturalesa humana és la seva insociable sociabilitat i crec que aquesta idea està en el fons de la proposta de la senyoreta Mònica. Ja que no el podem eliminar, intentar reprimir-lo seria contraproduent. La millor opció per controlar-lo no seria tant amagar-lo ni eliminar-lo com acceptar-lo, assumint de forma realista que el sentiment de valoració pròpia (les tendències egoistes) està inscrit en la manera humana de relacionar-se i forma part de tota acció.

Bibliografia:

Ernst Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil.la, (capítol 7), Gedisa, Barna 2001

Josep Ramoneda, Después de la pasión política, Círculo de Lectores, Barna 1999