Panoptisme i poder.

Quan Jeremy Bentham dissenyà la seva màquina de poder -el panòptic-, un model arquitectònic per controlar i explotar la gent sense necessitat tan sols d´una presència activa del governant, no podia imaginar que generava un dels malsomnis del segle XX, present a la literatura distòpica que descriu la projecció al futur de la nostra societat: el poder anònim, la màquina construïda per l´home que enxampa l´home en el seu laberint. El rostre del poder és condició de la llibertat, perquè només davant una cara el ciutadà pot rebelar-se i defendre´s. Quan el poder no té rostre es fa especialment impenetrable: pare, governant, patró, cap. Cal un rostre que matar simbòlicament o real.

Josep Ramoneda, Después de la pasión política, Círculo de lectores, Barna 1999