Del nepotisme a la reciprocitat.

Segons Richard Alexander en The Biology of Moral Systems (1987), en la vida en grups familiars o en n clan de parents consanguinis resulta relativament fàcil calcular la relació cost-benefici_ tot i que s´inverteixi en u altre individu sense pensar gaire, serà molt difícil que a llarg termini aquest negoci genètic no doni els seus fruits. Fins i tot si una persona viu i es reprodueix a expenses d´un familiar, transmetrà si més no una part de l´herència genètica de l´altre a la generació següent. Bàsicament no cal que el nepotisme sigui "conscient", i tampoc podria fer-se més eficaç amb un grau de "consciència" més gran. No s´hi requereix cap càlcul mental sobre la relació cost-benefici, ja que ni´hi haurà prou amb actuar en funció de les probabilitats.

Però quan el grup es lleugerament més gran el nepotisme per si sol deixa de ser eficaç, per la qual cosa caldrà combinar-lo amb la reciprocitat i els favors mutus. En aquest cas l´individu es veu forçat a fer-se càrrec durant algun temps de deteminadades despeses socials que podrien ser rendibles a llarg termini, però que no ho són necessàriament. En aquest intercanvi de favors la dificultats rau a observar atentament els altres i controlar exactament si els favors que se´ls hi fan reben resposta en un temps raonable i en la justa mesura. Aquesta cooperació, útil per ambdós, es basa en els principi "avui per tu, demà per mi".

Volker Sommer, Elogio de la mentira, Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores, Barna 1995