L´audàcia de Hobbes.

L´audàcia de Hobbes no rau en haver sospitat que l´egoisme és un fet natural que, com a tal, no és ni bo ni dolent: quelcom que s´ha d´acceptar com una determinació natural sobre la qual podem construir una ètica possible i una política raonable. La seva audàcia reu en haver defensat l´egoisme com l´única esperança dels homes. El que resulta fascinant, fins i tot per qui només ho preveuen, és la seva sospita de la insuficiència de l´egoisme. Els mals no vénen de l´egoisme, sinó de la seva perversió o insuficiència. L´egoisme, el desig d´autoconservació, condueix els homes al càlcul i al contracte. Les idees, especialment les grans idees promogudes des del púlpit, suscitant en els homes passions heroiques i ideals redentoristes, empenyen a la guerra, la inseguretat i la misèria en nom de fantasmes.
No és l´egoisme, sinó la seva debilitat, la causa de la inseguretat humana. L´egoisme porta al càlcul, és a dir, a la raó, que no és una altra cosa que sumar i restar, que maximitzar benestar.

José Manuel Bermudo, El egoísmo es energía, Temas de nuestra época. El País, 07/04/1988