L´audàcia de Hobbes.



L´audàcia de Hobbes no rau en haver sospitat que l´egoisme és un fet natural que, com a tal, no és ni bo ni dolent: quelcom que s´ha d´acceptar com una determinació natural sobre la qual podem construir una ètica possible i una política raonable. La seva audàcia reu en haver defensat l´egoisme com l´única esperança dels homes. El que resulta fascinant, fins i tot per qui només ho preveuen, és la seva sospita de la insuficiència de l´egoisme. Els mals no vénen de l´egoisme, sinó de la seva perversió o insuficiència. L´egoisme, el desig d´autoconservació, condueix els homes al càlcul i al contracte. Les idees, especialment les grans idees promogudes des del púlpit, suscitant en els homes passions heroiques i ideals redentoristes, empenyen a la guerra, la inseguretat i la misèria en nom de fantasmes.
No és l´egoisme, sinó la seva debilitat, la causa de la inseguretat humana. L´egoisme porta al càlcul, és a dir, a la raó, que no és una altra cosa que sumar i restar, que maximitzar benestar.

José Manuel Bermudo, El egoísmo es energía, Temas de nuestra época. El País, 07/04/1988

Comentaris

Joan Manel Muñoz Cortes ha dit…
Hobbes creu que l'egoisme és una característica innata de l'espècie humana ,que no és ni una qualitat bona ni dolenta. Pensa que l'audàcia que ens qualifica l'egoisme és l'única esperança dels homes i que l'egoisme en sí no es dolent sinó el grau d'utilitat que les persones en fan d'ella. Això provoca inseguretat en elles, diu que l'egoisme és un càlcul matemàtic que maximitza el benestar.
24 de gener del 2010, a les 16:50
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació