Una insociable sociabilitat.

El mitjà del que se serveix la Natura per aconseguir el desenvolupament de totes les disposicions humanes és l´ANTAGONISME de las mateixes, en la mesura en què aquest antagonisme es converteix casualment en la causa d´un ordre legal d´aquelles. Entenc en aquest cas per antagonisme la insociable sociabilitat dels homes, és a dir, la seva inclinació a formar part d´una societat que, tanmateix, va unida a una resistència constant que amenaça perpètuament per dissoldre-la. Aquesta disposició rau a les clares en la naturalesa humana. L´home tendeix a entrar en societat; perquè en aquest estat se sent com a home, és a dir, que sent el desenvolupament de les seves disposicions naturals. Però també té una gran tendència a aillar-se; perquè ensopega en si mateix amb la qualitat insociable que el porta a voler disposar de tot segons li plau i espera, naturalment, trobar resistència per tot arreu, al mateix temps que sap trobar-se propens a lliurar-se-la a la resta.

Immanuel Kant. Idea de una historia universal en sentido cosmopolita (Cuarto Principio). Filosofía de la historia, Fondo de Cultura Económica, `Madrid 1984