Bart Simpson no és l´ideal de "superhome".


Podria ser Bart, en certa manera, un exemple de l´ideal (invers) nietzscheà? Per descomptat, ho sento, la resposta és no.

Per començar -i molts incorren en el mateix error- tot i que Nietzsche condemna la "moral de l´esclau", i la qualifica de negació de la vida i insult al món, no predica la moral de l´amo. Els amos eren bèsties violentes i forassenyades. Per a Nietzsche no són un ideal, no pensa que hem de ser com ells ni que el poder tingui sempre la raó. No ens aconsella abusar dels altres, treure´ls els diners de l´esmorzar ni menjar-nos els seus pastissets del berenar. De manera que, fins i tot si Bart assumís la moral del senyor -cosa que descriu a Nelson i a Jimbo millor que a Bart- això no el convertiria en un exemple de l´ideal nietzscheà.

No, l´ideal de Nietzsche és més aviat el de l´artista, l´individu que es crea i se supera a ell mateix, que crea nous valors i converteix la seva vida en una obra d´art. I crec que ens trobaríem amb problemes si volguéssim encaixar Bart en aquest motlle. (...)

En bona part, Bart es defineix a si mateix i es crea una identitat, no a partir d´una afirmació triomfant dels seus talents i capacitats, ni tampoc com una grandiosa i creativa síntesi d´elements dispars del ser sinó, sobretot, en oposició a l´autoritat. Per exemple, i tot i que sense voler, fa que acomiadin al director Skinner quan porta a Ajudant de Santa al col.legi per a l´activitat d´"ensenya i explica". Ned Flanders es converteix en el nou director, elimina els càstigs, inclou a tots els alumnes en el Quadre d´Honor i serveix "fruitets secs variats" a tothom qui entre al seu despatx (La cançó ruda del dolç Senyor Skinner). Estranyament, Bart i Skinner es fan amics, i quan Skinner torna a allistar-se a l´exèrcit, Bart se n´adona que, en contrast amb la permissivitat de Flanders, enyora l´autoritarisme de Skinner.

Mark T. Conard, Así habló Bart. Nietzsche y la virtud de la maldad, Los Simpson y la filosofía, Blackie Books, Barna 2009

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació