Bart Simpson no és l´ideal de "superhome".

Podria ser Bart, en certa manera, un exemple de l´ideal (invers) nietzscheà? Per descomptat, ho sento, la resposta és no.

Per començar -i molts incorren en el mateix error- tot i que Nietzsche condemna la "moral de l´esclau", i la qualifica de negació de la vida i insult al món, no predica la moral de l´amo. Els amos eren bèsties violentes i forassenyades. Per a Nietzsche no són un ideal, no pensa que hem de ser com ells ni que el poder tingui sempre la raó. No ens aconsella abusar dels altres, treure´ls els diners de l´esmorzar ni menjar-nos els seus pastissets del berenar. De manera que, fins i tot si Bart assumís la moral del senyor -cosa que descriu a Nelson i a Jimbo millor que a Bart- això no el convertiria en un exemple de l´ideal nietzscheà.

No, l´ideal de Nietzsche és més aviat el de l´artista, l´individu que es crea i se supera a ell mateix, que crea nous valors i converteix la seva vida en una obra d´art. I crec que ens trobaríem amb problemes si volguéssim encaixar Bart en aquest motlle. (...)

En bona part, Bart es defineix a si mateix i es crea una identitat, no a partir d´una afirmació triomfant dels seus talents i capacitats, ni tampoc com una grandiosa i creativa síntesi d´elements dispars del ser sinó, sobretot, en oposició a l´autoritat. Per exemple, i tot i que sense voler, fa que acomiadin al director Skinner quan porta a Ajudant de Santa al col.legi per a l´activitat d´"ensenya i explica". Ned Flanders es converteix en el nou director, elimina els càstigs, inclou a tots els alumnes en el Quadre d´Honor i serveix "fruitets secs variats" a tothom qui entre al seu despatx (La cançó ruda del dolç Senyor Skinner). Estranyament, Bart i Skinner es fan amics, i quan Skinner torna a allistar-se a l´exèrcit, Bart se n´adona que, en contrast amb la permissivitat de Flanders, enyora l´autoritarisme de Skinner.

Mark T. Conard, Así habló Bart. Nietzsche y la virtud de la maldad, Los Simpson y la filosofía, Blackie Books, Barna 2009