Amic-enemic, fonament de la política.

Les passions polítiques s´han anat configurant al voltant del caràcter binari de la política, com a joc de l´amic i de l´enemic (Carl Schmitt). D´aquesta manera han trobat en el sentiment de pertinença la seva forma col.lectiva suprema.

Si l´imant del sentiment d´amor és l´Altre, els signes del qual singularitzem peculiarment; si l´imant del sentiment estètic és la presència de l´obra d´art; l´imant del sentiment polític és l´enemic. perquè l´enemic existeix el ciutadà es compromet, aposta per la pàtria, per la ideologia, pel projecte. De l´enemic de classe a l´immigrant, del subjecte ètnic al colonitzador, del burgès al comunista, de l´àrab al jueu, el segle XX ha construït permanentment figures de l´Altre enfront a les que atreure la passió política. L´enfonsament del sistema comunista amb el consegüent voleteig de campanes anunciant el triomf definitiu del model liberal deixa pendent d´identificació a l´enemic. La passió política s´ha pres vacances. L´economia s´ha apropiat de l´escena pública. I ha sorgit el subjecte ètnic i el subjecte fonamentalista.

Josep Ramoneda, Después de la pasión política, Círculo de Lectores, Barna 1999