gens i moral

1. La moral s´entén com quelcom normatiu, i una moral en tant que conjunt de normes és quelcom que ha d´aprendre´s i justificar-se. Les diferents morals es diferencien sobretot pels seus sistemes normatius, per exemple, universalisme i particularisme. No és versemblant que hi hagi un gen per a l´universalisme i un altre per al particularisme. 2. Amb les normes succeeix probablement quelcom similar al que passa amb els números. El que cal pensar com a genèticament condicionat és la capacitat d´aprendre a comptar i la capacitat d´aprendre normes. Hom pot representar-se gens que condicionen genèticament l´aprenentatge i l´argumentació, que els faciliten o que els dificulten. Però el que no poden representar-se com quelcom genèticament determinat és el fet de tenir per sistema normatiu un de determinat o un altre. Així, doncs, Sloterdijk trasllada als gens un problema en el que els gens probablement no tenen cap influència.

Ernst Tugendhat, No hay genes para la moral. Sloterdijk trastoca la relación entre ética y técnica genética, Revista de Occidente, nº 228, Mayo 2000