L´escepticisme moderat.


Un problema greu que planteja l´escepticisme és que puga fer pensar que, ja que no sabem res amb certesa, totes les creences tenen el mateix valor epistèmic: que tot valga. I, òbviament, això no és així; fins i tot si la seua hipòtesi fos veritable, és clar que no totes les nostres creences gaudirien del mateix estatus epistèmic. No és igual sostenir una creença d´acord amb les evidències disponibles, que mantenir-la per mera superstició. Per tant, l´escepticisme pot comportar un repte més interessant quan se situa a l´interior del nostre sistema conceptual i pregunta per la justificació dels nostres processos d´adquisició de creences o per la justificació de certs tipus de creences (és a dir, quan és un escepticisme més local i intern). És tracta, segons la nostra opinió, d´un escepticisme menys ambiciós, però més efectiu i, sobretot, més estimulant per a la tasca de la teoria del coneixement.Tots tenim o podem tenir creences falses, o creences que estan poc fonamentades. De vegades ens basem en processos inferencials o generalitzacions que no són del tot fiables. Hi ha persones que mantenen creences per raons poc ortodoxes o basades en mètodes que no mereixen crèdit a moltes altres persones. Uns som escèptics respecte de les creences i mètodes dels altres. I aquest escepticisme ens porta a haver d´argumentar i afermar les nostres opinions.

Josep Lluís Blanco i Tobies Grimaltos, Teoria del coneixement, Universitat de València, València 1997
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/lescepticisme

Comentaris

Anònim ha dit…
M'ha ajudat moltissim, moltes mercès!!
16 de setembre del 2011, a les 20:43
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació