L´escepticisme moderat.

Un problema greu que planteja l´escepticisme és que puga fer pensar que, ja que no sabem res amb certesa, totes les creences tenen el mateix valor epistèmic: que tot valga. I, òbviament, això no és així; fins i tot si la seua hipòtesi fos veritable, és clar que no totes les nostres creences gaudirien del mateix estatus epistèmic. No és igual sostenir una creença d´acord amb les evidències disponibles, que mantenir-la per mera superstició. Per tant, l´escepticisme pot comportar un repte més interessant quan se situa a l´interior del nostre sistema conceptual i pregunta per la justificació dels nostres processos d´adquisició de creences o per la justificació de certs tipus de creences (és a dir, quan és un escepticisme més local i intern). És tracta, segons la nostra opinió, d´un escepticisme menys ambiciós, però més efectiu i, sobretot, més estimulant per a la tasca de la teoria del coneixement.Tots tenim o podem tenir creences falses, o creences que estan poc fonamentades. De vegades ens basem en processos inferencials o generalitzacions que no són del tot fiables. Hi ha persones que mantenen creences per raons poc ortodoxes o basades en mètodes que no mereixen crèdit a moltes altres persones. Uns som escèptics respecte de les creences i mètodes dels altres. I aquest escepticisme ens porta a haver d´argumentar i afermar les nostres opinions.

Josep Lluís Blanco i Tobies Grimaltos, Teoria del coneixement, Universitat de València, València 1997

http://www.slideshare.net/mvillarpujol/lescepticisme