De calendaris.
Els lectors de més edat recordaran l'existència d'aquest almanac, que l'editorial Arimany publica des de fa exactament cinquanta anys, que consisteix en un calendari en forma de bloc, amb tants fulls com dies té l'any, al dors de cadascun dels quals hi ha la transcripció d'un acudit, una frase cèlebre, un poema, una cançó popular, una recepta culinària o uns mots encreuats.
Sap greu que una publicació tan popular i tan arrelada a moltes llars catalanes s'hagi convertit en una relíquia d'un temps i d'un país que, com diria Raimon, ja no són els nostres. Per això, i abans que aquest tret quasi antropològic s'extingeixi del tot, m'agradaria formular una proposta al Govern de la Generalitat, tan sensible a l'educació, a la modificació dels calendaris i a la netedat dels lavabos dels trens de Rodalies.
Així, el nou bloc Maragall podria recollir acudits, frases i poemes de l'actual conseller d'Educació. L'inconvenient és que sovint no serà fàcil destriar una cosa de l'altra. "Equitat i qualitat", en boca del conseller, tant pot ser una sentència, un epifonema (amb rima interna) com un joc de paraules (la resposta a l'encreuat "quantitat equina", per exemple). Com serà tot un poema mantenir l'alumnat a l'aula les tòrrides tardes de juny, o enviar els nois a casa a final de febrer perquè les famílies puguin anar a esquiar (obviant que amb tanta crisi en moltes cases la setmana blanca consistirà a obrir la nevera i veure-la ben blanca, de tan buida). Està bé d'estendre el coneixement de la biologia i la filosofia a tot l'alumnat, però cal destinar professorat d'aquestes matèries al cicle inicial?
Si no, sempre hi ha l'opció de reconvertir aquest bloc en un blog, en què els tots els ciutadans -inclosos els usuaris dels lavabos dels trens de Rodalies- puguin exposar les seves opinions, dubtes, queixes, observacions i suggeriments sobre les propostes i les actuacions del govern en matèria d'Educació. Quan això passi, i les respostes siguin ràpides, clares i convincents, començarem a creure que alguna cosa comença a canviar, més enllà de declarar lectiu l'endemà de Reis.
Sap greu que una publicació tan popular i tan arrelada a moltes llars catalanes s'hagi convertit en una relíquia d'un temps i d'un país que, com diria Raimon, ja no són els nostres. Per això, i abans que aquest tret quasi antropològic s'extingeixi del tot, m'agradaria formular una proposta al Govern de la Generalitat, tan sensible a l'educació, a la modificació dels calendaris i a la netedat dels lavabos dels trens de Rodalies.
Així, el nou bloc Maragall podria recollir acudits, frases i poemes de l'actual conseller d'Educació. L'inconvenient és que sovint no serà fàcil destriar una cosa de l'altra. "Equitat i qualitat", en boca del conseller, tant pot ser una sentència, un epifonema (amb rima interna) com un joc de paraules (la resposta a l'encreuat "quantitat equina", per exemple). Com serà tot un poema mantenir l'alumnat a l'aula les tòrrides tardes de juny, o enviar els nois a casa a final de febrer perquè les famílies puguin anar a esquiar (obviant que amb tanta crisi en moltes cases la setmana blanca consistirà a obrir la nevera i veure-la ben blanca, de tan buida). Està bé d'estendre el coneixement de la biologia i la filosofia a tot l'alumnat, però cal destinar professorat d'aquestes matèries al cicle inicial?
Si no, sempre hi ha l'opció de reconvertir aquest bloc en un blog, en què els tots els ciutadans -inclosos els usuaris dels lavabos dels trens de Rodalies- puguin exposar les seves opinions, dubtes, queixes, observacions i suggeriments sobre les propostes i les actuacions del govern en matèria d'Educació. Quan això passi, i les respostes siguin ràpides, clares i convincents, començarem a creure que alguna cosa comença a canviar, més enllà de declarar lectiu l'endemà de Reis.
Jordi Estrada, Del bloc Maragall al maragall.blog, Regió 7, 09/01/2010
Comentaris