El consens "democràtic" genera la dreta populista.

El discurs polític dominant anuncia la fi del model de política adversarial i l´adveniment d´una política consensual més enllà de l´esquerra i la dreta. Tanmateix, la política sempre implica una distinció nosaltres/ells. Es per això pel que el consens defensat pels partidaris de la "democràcia no partisana" no pot existir sense el traçat d´una frontera que defineixi un afora, un "ells" que asseguri la identitat del consens i protegeixi la coherència del "nosaltres". En altres paraules, el consens en el centre, que suposadament inclouria a tots en les nostres societats pospolítiques, no pot existir sense l´establiment d´una frontera, ja que cap consens -o cap identitat comuna-, en realitat pot existir sense una frontera. No pot existir un "nosaltres" sense un "ells", i la pròpia identitat d´un grup depèn de l´existència d´un "exterior constitutiu". Per tant, el "nosaltres" dels "bons demòcrates" ha de ser assegurat per la determinació d´un "ells". En l´actualitat, el "ells" és el que es designa com l´"extrema dreta". Aquest terme s´utilitza d´una manera molt indefinida per fer referència a una amalgama de grups i partits amb característiques i objectius extremadament diversos, i cobreix un ampli espectre que inclou des de grups marginals d´extremistes, skinheads i neonazis, fins a la dreta autoritària i una varietat de partits populistes de dreta.

Chantal Mouffe, El "fin de la política", Claves de razón práctica, Enero/Febrero 2010, nº 199