Vicis privats, deutes públics.
La faula de les abelles -que porta com a segon títol Els vicis privats causen la riquesa pública- plasma una ètica repulsiva que defensa el luxe, l´enveja i l´orgull, i que justifica l´egoisme. Molts liberals consideren Bernard Mandeville (1670-1733) el sant Joan Baptista de la seva ideologia.
Les tesis econòmiques de Mandeville, que anys després farien possible el capitalisme, són, entre d´altres, les següents: els assumptes comercials són més afortunats quant menys regulats estiguin pel Govern; les coses tendeixen a trobar per si mateixes l´equilibri que més adequat; l´egoisme sense límits de cada individu intervindrà en la societat de manera tan recíproca que aquesta s´ajustarà per si mateixa i redundarà en benefici de la comunitat. En canvi, una intervenció de l´Estat tendiria a trastocar la delicada harmonia de la societat.
En el mateix moment que llegia aquest llibre vaig conèixer l´enèsima crisi financera del Japó: tres de les filials del Nippon Credit Bank, un dels principals bancs japonesos de crèdit a llarg termini, es declararen en fallida. amb uns deutes que sumen dos bilions de iens (2,28 bilions de pessetes), al temps que el banc tancà les seves seus a l´estranger per superar un passiu que en 1996 assolí un total de 1,4 bilions de pessetes. (...)
¿Com s´han superat tradicionalment aquestes crisis bancàries multimilionàries (i les dels principals països del món)?: no mitjançant la mà invisible, sinó amb diners públics dels contribuents que cobreixen els deutes de les entitats. ¿Com s´ha expandit tant la indústria japonesa, una de les més agressives en les seves exportacions?: amb l´ajut del totpoderós Ministeri de Comerç Internacional i Indústria (MITI).
Les preclares tesis de Mandeville són influents, però no s´ajusten a la realitat: la delicada harmonia de la societat no es dóna, perquè els vicis privats quasi mai arribin a produir beneficis públics. Malgrat les motos que ens venen.
Joaquín Estefanía, La fábula de las abejas, El País, 06/04/1997
Comentaris