Moralitat animal?


Per molt que altres animals a més de nosaltres actuïn de manera que s´hi assemblen a la conducta moral, el seu comportament no es fonamenta necessàriament en deliberacions com és el nostre cas. Costa creure que els animals sopessin els seus interessos personals i els drets dels altres, que desenvolupin el concepte del bé social o que se sentin culpables durant molt de temps per una cosa que no haurien d´haver fet.

És possible que els membres de determinades espècies puguin arribar a un acord tàcit sobre el tipus de conducta que han de tolerar o inhibir entre ells, però sense el llenguatge no són capaços de conceptualitzar els principis subjacents a aquestes decisions; i menys encara discutir-los. Comunicar intencions i els sentiments és una cosa; aclarir el que està bé, i per què, és una altra molt diferent. Evidentment, els animals no són filòsofs morals. Però, d´una altra banda, ¿quantes persones ho són?

Preguntar si els animals posseeixen una moralitat és quasi com preguntar si tenen una cultura, una política o un llenguatge. Si prenem com a model el fenomen humà en la seva totalitat, és evident que no. Tanmateix, si dividim les habilitats humanes més rellevants en els seus diversos components, veurem que alguns els podem reconèixer en altres animals.

Frans de Waal, Bien natural, Herder, Barna 1997

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació