Moralitat animal?

Per molt que altres animals a més de nosaltres actuïn de manera que s´hi assemblen a la conducta moral, el seu comportament no es fonamenta necessàriament en deliberacions com és el nostre cas. Costa creure que els animals sopessin els seus interessos personals i els drets dels altres, que desenvolupin el concepte del bé social o que se sentin culpables durant molt de temps per una cosa que no haurien d´haver fet.

És possible que els membres de determinades espècies puguin arribar a un acord tàcit sobre el tipus de conducta que han de tolerar o inhibir entre ells, però sense el llenguatge no són capaços de conceptualitzar els principis subjacents a aquestes decisions; i menys encara discutir-los. Comunicar intencions i els sentiments és una cosa; aclarir el que està bé, i per què, és una altra molt diferent. Evidentment, els animals no són filòsofs morals. Però, d´una altra banda, ¿quantes persones ho són?

Preguntar si els animals posseeixen una moralitat és quasi com preguntar si tenen una cultura, una política o un llenguatge. Si prenem com a model el fenomen humà en la seva totalitat, és evident que no. Tanmateix, si dividim les habilitats humanes més rellevants en els seus diversos components, veurem que alguns els podem reconèixer en altres animals.

Frans de Waal, Bien natural, Herder, Barna 1997