Igualtat i guerra de tots contra tots.

De la igualtat natural de capacitats en els homes sorgeix la igualtat en l´esperança d´assolir llurs objectius. I, per tant, si dos homes qualssevol desitgen la mateixa cosa, que, tanmateix, no poden ambdós gaudir alhora, esdevenen enemics; i en el seu camí envers llur objectiu (que és fonamentalment llur conservació i de vegades només llur desig de plaer) s´esforcen mútuament en destruir-se o oprimir-se. I així succeeix que, on l´invasor que no té una altra cosa que témer que el simple poder d´una altre home, si algú planta, sembra, construeix o posseeix vivenda adequada, pot esperar-se que vinguin probablement altres amb forces unides per desposseir-lo i privar-lo no només del fruit del seu treball, sinó de la seva vida, o llibertat (...).

Els homes no arriben a satisfer cap gaudi del fet de conviure on no hi ha poder capaç d´imposar respecte a tothom. (...) És per aquesta raó que al llarg del temps en què els éssers humans viuen sense un poder comú que obligui a tothom a respectar-se, es troben en aquella situació que s´anomena guerra; i una guerra on tothom és enemic de tothom, tothom lluita contra tothom.

Thomas Hobbes, Leviatan, 1ªPart, cap XIII