El centre i la fi de la política.

Una de les creacions de la societat postpolítica és la consagració del centrisme. El centrisme expressa la voluntat de negar curs legal a la ideologia. Ja que només hi ha un únic sistema possible (l´última meravella del llenguatge eufèmic és "el plural pensament únic") i ja que no hi ha -ni pot haver- cap alternativa, tot convergeix en un punt: el centre. En la cultura de l´eufemisme, el centre és el rei. El centre es defineix per ser un espai buit en què les ideologies es neutralitzen i es desdibuixen. El centre és el lloc ideal per a pronunciar la dissolució de la política. Si no hi ha res a dir només cal administrar. El centre és el territori sense ideologia, el lloc en el que ningú no és ni de dretes ni d´esquerres, ni demòcrata ni antidemòcrata. (...)

El centre és l´expressió del buidat de l´espai polític. Quan tot és eufemisme la política esdevé en el terreny de l´eufèmic: el centre. El centre és l´expressió asèptica d´una hegemonia ideològica a la que sempre ha fet nosa la política democràtica: el liberalisme econòmic, que no s´ha de confondre amb el liberalisme polític ni permetre que s´amagui darrera d´ell.

Josep Ramoneda, Después de la pasión política, Círculo de Lectores, Barna 1999