Hobbes, ordre i pau.
Hobbes era un home de pau; creia que totes les activitats humanes s'havien de regir per la pau. El seu pensament és diametralment oposat al neoliberalisme. I ara la seva rellevància ha crescut perquè, a diferència del que postulen la majoria de liberals, advertia que l'anarquia amenaça la llibertat tant o més que la tirania. A l'Iraq es va enderrocar un tirà, però no s'ha aconseguit instaurar-hi un sistema democràtic, sinó una barrejadissa d'anarquia i teocràcia. Actualment, a l'Iraq, si ets cristià, jueu, dona, homosexual o simplement agnòstic, pateixes més persecució que en l'època de Saddam Hussein. El caos, unit al fonamentalisme religiós, produeix un còctel terrible que els liberals encara no han aconseguit assumir. Fa quatre anys, en vigílies de la invasió, ja vaig advertir que l'Estat iraquià, una estructura desarranjada i improvisada a corre-cuita al seu moment pels funcionaris britànics, es fracturaria i es fragmentaria al més pur estil iugoslau o, fins i tot, txetxè.
El monopoli de la violència de l'Estat resulta menys nociu que el caos, no ho dubti. I Hobbes no consagra l'Estat, el concep com a instrument per a la pau. El principal problema d'ara mateix és la proliferació d'armes nuclears, sense cap control dels Estats. Iran o Síria són perillosos, però el perill és encara més gran si aquestes armes cauen en mans de grups terroristes... Sense seguretat no es pot ser lliure.
El monopoli de la violència de l'Estat resulta menys nociu que el caos, no ho dubti. I Hobbes no consagra l'Estat, el concep com a instrument per a la pau. El principal problema d'ara mateix és la proliferació d'armes nuclears, sense cap control dels Estats. Iran o Síria són perillosos, però el perill és encara més gran si aquestes armes cauen en mans de grups terroristes... Sense seguretat no es pot ser lliure.
John Gray, Entrevista de Sergi Doria amb John Gray, Barcelona Metrópolis, Tardor-Hivern (octubre 2007-març 2008)
Comentaris
i això s'esdevé a que quan hi ha més llibertat la gent es creu que més lliure per fer el que vulguin i la linia entre la llibertat propia i la dels demés es degrada i és quan una persona s'interposa a la llibertat d'una altre i això comporta a que la segona no sigui lliure i visqui en por.