"Amores que matan".
“Per què els nostres pares ens obliguen a portar-nos bé amb persones que no estimem?” La resposta és perquè el nostre amor és limitat, per això ens cal el respecte que té molt més recorregut.
Abans s´ha parlat de les diferències entre l´atruisme pròpiament humà i l´altruisme animal. La diferència rau en què un es fonamenta en els instints i l´altre en la deliberació. Això últim és el que singularitza l´humà, el que l´habilita per crear imperatius que poden ser contraris als imperatius biològics. Tanmateix, en els humans juntament amb l´altruisme deliberatiu conviu un altre tipus d´altruisme no fonamentat en el respecte sinó en l´amor i la simpatia.
Tothom ha experimentat la inconstància d´aquest dos sentiments; la facilitat com tots dos canvien en el sentiment contrari, com es passa de l´amor més profund a l´odi més radical o de com som capaços de fer mal amb les millors de les intencions a aquells que més estimem.
Mentre el respecte, la base de l´altruisme moral, està fonamentat en la reciprocitat, l´amor sovint és asimètric. Així dins d´una família, per exemple, sovint els fills exigeixen dels progenitors un tracte més igualitari , en tant que els pares intenten repartir de forma justa la seva estimació entre la seva progènie sense gaire èxit. L´amor és així, capriciós, discriminatori, injust, poc igualitari. L´exigència d´estimar a tothom per igual no sembla que s´hi acompleixi ni dintre de les millors famílies. L´amor per ser moral hauria de trair la seva pròpia essència, és a dir, la seva manca natural d´imparcialitat.
Una altra conseqüència de la naturalesa asimètrica de l´amor és que l´ús de l´amor com a fonament únic de les relacions personals pot arribar a ser abusiu: un excés d´amor per part de qui estima pot desembocar en una situació no volguda per la persona estimada. Pot acabar o limitar l´autonomia de l´altre. Significa rebre ajuda quan encara no l´havies sol•licitat o quan ni tan sols la volies. Com diu la dita popular: “Hay amores que matan”. Com diu Tugendhat: “L´amor necessita de la moral per no acabar sent una relació de poder” (Diálogo en Leticia).
Els partidaris de fer de la moral una extensió o ampliació de l´amor s´equivoquen; pretenen universalitzar un sentiment que no és universalitzable. Només el respecte pot realitzar aquesta exigència: a més de complir els mínims moral desitjables, està dintre de les possibilitats de la naturalesa humana (Juan Antonio Rivera).
Abans s´ha parlat de les diferències entre l´atruisme pròpiament humà i l´altruisme animal. La diferència rau en què un es fonamenta en els instints i l´altre en la deliberació. Això últim és el que singularitza l´humà, el que l´habilita per crear imperatius que poden ser contraris als imperatius biològics. Tanmateix, en els humans juntament amb l´altruisme deliberatiu conviu un altre tipus d´altruisme no fonamentat en el respecte sinó en l´amor i la simpatia.
Tothom ha experimentat la inconstància d´aquest dos sentiments; la facilitat com tots dos canvien en el sentiment contrari, com es passa de l´amor més profund a l´odi més radical o de com som capaços de fer mal amb les millors de les intencions a aquells que més estimem.
Mentre el respecte, la base de l´altruisme moral, està fonamentat en la reciprocitat, l´amor sovint és asimètric. Així dins d´una família, per exemple, sovint els fills exigeixen dels progenitors un tracte més igualitari , en tant que els pares intenten repartir de forma justa la seva estimació entre la seva progènie sense gaire èxit. L´amor és així, capriciós, discriminatori, injust, poc igualitari. L´exigència d´estimar a tothom per igual no sembla que s´hi acompleixi ni dintre de les millors famílies. L´amor per ser moral hauria de trair la seva pròpia essència, és a dir, la seva manca natural d´imparcialitat.
Una altra conseqüència de la naturalesa asimètrica de l´amor és que l´ús de l´amor com a fonament únic de les relacions personals pot arribar a ser abusiu: un excés d´amor per part de qui estima pot desembocar en una situació no volguda per la persona estimada. Pot acabar o limitar l´autonomia de l´altre. Significa rebre ajuda quan encara no l´havies sol•licitat o quan ni tan sols la volies. Com diu la dita popular: “Hay amores que matan”. Com diu Tugendhat: “L´amor necessita de la moral per no acabar sent una relació de poder” (Diálogo en Leticia).
Els partidaris de fer de la moral una extensió o ampliació de l´amor s´equivoquen; pretenen universalitzar un sentiment que no és universalitzable. Només el respecte pot realitzar aquesta exigència: a més de complir els mínims moral desitjables, està dintre de les possibilitats de la naturalesa humana (Juan Antonio Rivera).
Bibliografia:
Ernst Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil.la, (Capítol 7), Gedisa, Barna 2001
Ernst Tugendhat, Diálogo en Leticia, Gedisa, Barna 1999
Juan Antonio Rivera, Moral cálida y moral fría, Claves de razón práctica, septiembre 2006, nº 165
Fernando Savater, Paternalismo, El País Semanal, 23/09/1990
Fernando Savater, Paternalismo, El País Semanal, 23/09/1990
Comentaris