Narcisisme de les petites diferències.
La part de realitat que hi ha darrera de tot això, i que a la gent li agrada de negar, és que els homes no són unes dolces criatures que esperen ser estimades i que, com a màxim, si els ataquen. saben defensar-se; al contrari, són criatures que entre les seves disposicions instintives compten amb una dosi poderosa d´agressivitat.
(...) A la cultura li calen tots els esforços possibles per posar límits als instints agressius de l´home i mantenir controlades les seves manifestacions mitjançant formacions reactives psíquiques.
(...) No és gens fàcil, als homes renunciar a la satisfacció de la seva tendència a l´agressivitat. Sense ella, no s´hi troben a gust. Els avantatges de què disposen aquells grups culturals comparativament restringits, que donen als seus instints una sortida en forma d´hostilitat contra els intrusos, no s´ha de menysvalorar. Sempre és possible d´unir per l´amor un considerable nombre de persones a condició que n´hi hagi d´altres sobre les quals pugui recaure l´agressivitat. Ja em vaig ocupar una vegada del fenomen que precisament les comunitats de territoris veïns, o relacionades una a l´altra de diverses maneres, s´ataquin amb baralles contínues i fent-se burla l´una a l´altra, com passa amb els espanyols i els portuguesos, per exemple, els alemanys del nord i els del sud, els anglesos i els escocesos, etc. Vaig donar al fenomen el nom de narcisisme de les petites diferències, expressió que no contribueix gaire a aclarir-lo. Podem veure que es tracta d´una satisfacció còmoda i relativament innòcua de la tendència a l´agressió, mitjançant la qual es facilita la cohesió entre els membres d´una comunitat.
(...) A la cultura li calen tots els esforços possibles per posar límits als instints agressius de l´home i mantenir controlades les seves manifestacions mitjançant formacions reactives psíquiques.
(...) No és gens fàcil, als homes renunciar a la satisfacció de la seva tendència a l´agressivitat. Sense ella, no s´hi troben a gust. Els avantatges de què disposen aquells grups culturals comparativament restringits, que donen als seus instints una sortida en forma d´hostilitat contra els intrusos, no s´ha de menysvalorar. Sempre és possible d´unir per l´amor un considerable nombre de persones a condició que n´hi hagi d´altres sobre les quals pugui recaure l´agressivitat. Ja em vaig ocupar una vegada del fenomen que precisament les comunitats de territoris veïns, o relacionades una a l´altra de diverses maneres, s´ataquin amb baralles contínues i fent-se burla l´una a l´altra, com passa amb els espanyols i els portuguesos, per exemple, els alemanys del nord i els del sud, els anglesos i els escocesos, etc. Vaig donar al fenomen el nom de narcisisme de les petites diferències, expressió que no contribueix gaire a aclarir-lo. Podem veure que es tracta d´una satisfacció còmoda i relativament innòcua de la tendència a l´agressió, mitjançant la qual es facilita la cohesió entre els membres d´una comunitat.
Sigmund Freud, El malestar de la cultura, Alianza Editorial, Madrid 1980 (séptima edición)
Comentaris