Què significa ser home?

Què significa ser home? ¿Com s´hi adquireix tan problemàtica condició? Per al pedagog il.lustrat Jean Itard, deixeble de Locke i de Condillac, la resposta és contundent: "Així en l´horda més salvatge i vagabunda com la nació més avençada, l´home no és sinó allò que se li fa ser". La societat és la nostra veritable naturalesa; millor dit, és l´àmbit catalitzador pel qual arribem finalment a ser el que hem de ser per naturalesa.

Itard no ensuma la paradoxa que hi ha darrera d´aquestes rotundes afirmacions. Per a ell, Víctor, el seu pupil salvatge, no és més que un conjunt de possibilitats frustrades per l´aïllament i la rudesa d´una existència semianimal. El nen brau que posen a les seves mans no és un oligofrènic ni un deficient, això Jean Itard ho comprèn de seguida; és, senzillament, algú que els seu lògic camí cap a la normalitat, cap a la paraula, cap a la marxa erecta i els sentiments convenients de reciprocitat social s´ ha vist traumàticament bloquejat pel seu desarrelament del mitjà comunitari que li corresponia.

El pedagog suposa que és precís reinventar de nou en el nen aquelles facultats que la societat hagués permès desenvolupar en ell naturalment: l´ús civilitzat dels sentits, les emocions humanes, la comprensió del significat dels signes orals o escrits ... Amb desesperada paciència, amb un enginy massa sovint posat al servei del prejudici i el dogma il.lustrat, Jean Itard tracta d´extraure el ciutadà que dorm atrofiat en l´agrest estructura d´un nen brau. N´hi obté alguns èxits parcials, prou per convèncer´l de la bondat dels seu punt de vista general, però un fracàs global que té la noblesa de no amagar.

Fernando Savater, La doma del niño bravío, El País, 14/11/1982