Què significa ser home?


Què significa ser home? ¿Com s´hi adquireix tan problemàtica condició? Per al pedagog il.lustrat Jean Itard, deixeble de Locke i de Condillac, la resposta és contundent: "Així en l´horda més salvatge i vagabunda com la nació més avençada, l´home no és sinó allò que se li fa ser". La societat és la nostra veritable naturalesa; millor dit, és l´àmbit catalitzador pel qual arribem finalment a ser el que hem de ser per naturalesa.

Itard no ensuma la paradoxa que hi ha darrera d´aquestes rotundes afirmacions. Per a ell, Víctor, el seu pupil salvatge, no és més que un conjunt de possibilitats frustrades per l´aïllament i la rudesa d´una existència semianimal. El nen brau que posen a les seves mans no és un oligofrènic ni un deficient, això Jean Itard ho comprèn de seguida; és, senzillament, algú que els seu lògic camí cap a la normalitat, cap a la paraula, cap a la marxa erecta i els sentiments convenients de reciprocitat social s´ ha vist traumàticament bloquejat pel seu desarrelament del mitjà comunitari que li corresponia.

El pedagog suposa que és precís reinventar de nou en el nen aquelles facultats que la societat hagués permès desenvolupar en ell naturalment: l´ús civilitzat dels sentits, les emocions humanes, la comprensió del significat dels signes orals o escrits ... Amb desesperada paciència, amb un enginy massa sovint posat al servei del prejudici i el dogma il.lustrat, Jean Itard tracta d´extraure el ciutadà que dorm atrofiat en l´agrest estructura d´un nen brau. N´hi obté alguns èxits parcials, prou per convèncer´l de la bondat dels seu punt de vista general, però un fracàs global que té la noblesa de no amagar.

Fernando Savater, La doma del niño bravío, El País, 14/11/1982

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació