La comoditat de les teories ambientals.


Doncs bé, jo diria que hem de teoritzar o especular precisament perquè els nostres hàbits socials, perceptius, lingüístics, ja en són ells molt, massa, d´"especulatius". En no filosofar, doncs, en no fer teoria, el que fem és acceptar, i donar per bona la teoria que ens envolta, l´especulació ambiental que prenem llavors com a descripció natural de les coses. Una teoria ambiental, cal reconèixer-ho, que tot sovint és útil i que sempre és còmoda. (...)

Ara bé, això vol dir també una altra cosa. Vol dir que fer filosofia no és una actitud espontània: que es fa filosofia, només, quan els hàbits perceptius o lingüístics ja no funcionen. (...)

Filosofar vol dir aquí començar a buscar l´altra cara de les coses, la cara que és normalment amagada per les mateixes evidències. Unes evidències que ens vénen donades per tots els sistemes o tots els esquemes dels quals hem parlat, però que a partir d´un cert moment ja no ens convencen ni ens satisfan.

Xavier Rubert de Ventós, Per què filosofia? Edicions 62, Barna 1984


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'argument de la simulació de Nick Bostrom.

Percepció i selecció natural 2.

Què volen els "teapartyers"?