La comoditat de les teories ambientals.

Doncs bé, jo diria que hem de teoritzar o especular precisament perquè els nostres hàbits socials, perceptius, lingüístics, ja en són ells molt, massa, d´"especulatius". En no filosofar, doncs, en no fer teoria, el que fem és acceptar, i donar per bona la teoria que ens envolta, l´especulació ambiental que prenem llavors com a descripció natural de les coses. Una teoria ambiental, cal reconèixer-ho, que tot sovint és útil i que sempre és còmoda. (...)

Ara bé, això vol dir també una altra cosa. Vol dir que fer filosofia no és una actitud espontània: que es fa filosofia, només, quan els hàbits perceptius o lingüístics ja no funcionen. (...)

Filosofar vol dir aquí començar a buscar l´altra cara de les coses, la cara que és normalment amagada per les mateixes evidències. Unes evidències que ens vénen donades per tots els sistemes o tots els esquemes dels quals hem parlat, però que a partir d´un cert moment ja no ens convencen ni ens satisfan.

Xavier Rubert de Ventós, Per què filosofia? Edicions 62, Barna 1984