Contra la miopia moral.

En general, el dolor i el plaer constitueixen els indicadors del cost i el benefici directes produïts per una acció. Tanmateix, uns principis tan primitius i miops per evitar el dolor i generar plaer no permeten estabilitzar cap sistema basat en la reciprocitat. D´aquí que la nostra psique es veiés obligada a desenvolupar tot un arsenal de mecanismes de suport que, com a causes eficients directes, estan indirectament al servei de la pròpia salut genètica. Aquests principis ajuden a anular mentalment els indicadors miops de cost i benefici, que no només trobem en l´home. Entre els mecanismes se aquesta "intel.ligència retardant" figuren, entre d´altres, el sentiment d´interès en si mateix, la consciència moral, la sensibilitat del que és correcte i equivocat, del bé i el mal, la capacitat d´introduir-se emocionalment en la pell d´altra persona, la gratitud, així com la facultat i inclinació cap a l´engany i l´autoengany. Ja que els individus que intervenen en un sistema de cooperació recíproca tendeixen automàticament a reduir al màxim la seva aportació i retardar tot el que puguin el moment de correspondre i fins i tot a negar-se, si l´avantatge que això suposa és superior a la de seguir amb la cooperació. Com és natural, l´explotació de la bona voluntat dels altres té uns límits: originalment communico significava compartir, i quan algú pren un tros més gran del que li pertoca pels seus esforços corre el perill de ser exclòs de la "comunicació" futura.

Volker Sommer, Elogio de la mentira, Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores, Barna 1995