comunitat

Significa que no hi ha ésser singular sense altre ésser singular. La comunitat és la presentació del despreniment, de la distinció, que no és la individuació, sinó la finitud que com-pareix. No és subjecte, i més encara un subjecte (conscient o inconscient) més ampli que "jo mateix", no té, no posseeix aquesta consciència: és la consciència extàtica de la nit de la immanència, en tant que una consciència semblant és la interrupció de la consciència-de-si. La comunitat ens és donada -o som donats o abandonats conforme a la comunitat: és un do que s´ha de renovar, que s´ha de comunicar, no és una obra que s´ha de fer. Tanmateix, sí que és una tasca, el que és molt diferent -una tasca infinita en el cor de la finitud. Bataille és sens dubte el primer que ha fet l´experiència moderna de la comunitat: ni obra que produir, no comunitat perduda, sinó l´espai mateix, l´espaciament de l´experiència de l´enfora, del fora-de-si. La comunitat no és ni una relació abstracta o immaterial, ni una substància comú. No és ésser comú, és un ésser en comú, o ésser un amb altre, o ésser junts.

Jean-Luc Nancy, La comunidad desobrada, Arena Libros, Madrid 1999