immunitas

Si communis és qui ha de desenvolupar una funció -o atorgar una gràcia-, pel contrari, immunis dicitur qui nullo fungitur officio (P.F. 127.7), i pot per això romandre ingratus. Pot conservar íntegra la seva pròpia substància mitjançant una vacatio muneris. La communitas està lligada al sacrifici de la compensatio, mentre que la immunitas implica el benefici de la dispensatio.
Roberto Esposito, Communitas, Amorrortu, Buenos Aires 2003