apàtrida

És molt més rendible ser delinqüent que apàtrida innocent ja que el delinqüent està sotmès a les lleis de l´Estat, lleis que el condemnen, efectivament, però que també en aquest acte de sanció el consideren subjecte de drets. El pitjor de tot és ser considerat apàtrida o refugiat perquè és el mateix que dir superflu, que estar de més, (de no ser res), és molt més important ser membre d´una nació, d´una comunitat, que ser mereixedor dels drets solemment declarats per l´ONU.

Avui qui només disposa de drets humans preferiria canviar-los per la condició de ser membre d´un Estat perquè ha hagut d´experimentar que el és molt més greu la pèrdua de la nacionalitat que la violació dels drets humans. En efecte, quan un perd la nacionalitat, perd la seva pertanyença a la condició humana; quan un perd la seva llar, perd el dret a tenir llar; quan un perd la protecció del seu govern, queda incapacitat per aconseguir la d´un altre.

Reyes Mate, Luces en la ciudad democrática, Pearson/Alhambra, Madrid 2007