La utopia neoconservadora.


utopisme està molt arrelat en el pensament contemporani. En els segles XIX i XX es vinculava a l´esquerra, els anarquistes, comunistes i sindicalistes que pretenien superar i transcendir les societats existents. Però al final del segle XX, l´impuls utòpic ha passat de l´esquerra a la dreta. La utopia se situa als Estats Units i la postulen els neoconservadors amb un to de moviment utòpic radical, potser l´última revolució utòpica. Algú pot pensar que l´utopisme és positiu, que sense una visió utòpica la nostra concepció del món s´empobriria... Jo mantinc tot el contrari: quan la utopia assumeix el poder estatal, acaba provocant una catàstrofe. Torno a reiterar l´exemple d´Iraq: a més de ser un projecte geopolític i econòmic, la invasió de l´Iraq propugnava un projecte utòpic, destruir una societat i substituir-la per una altra de nou encuny. Han passat quatre anys i s´ha confirmat la catàstrofe i la violència infinita.


John Gray, Entrevista de Sergi Doria amb John Gray, Barcelona Metrópolis, Tardor-Hivern (octubre 2007-març 2008)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"