Dubtar, com a mínim, un cop a la vida.


Resultat d'imatges de por qué el mundo no existe

La tasca de la filosofia és recomençar sempre des del principi, un cop i un altre.

Els filòsofs contemplen el món en cert sentit com extraterrestres o com infants. Tot és completament nou per a ells. Desconfien de judicis arrelats, i fins i to de les sàvies afirmacions dels experts. Els filòsofs no creuen en principi en res, seguint l'exemple d'uns dels seus grans herois, Sòcrates, qui en el seu famós al.legat davant un tribunal d'Atenes declarà: "Només sé que no sé res". En això, si més no, res no ha canviat per als filòsofs. 

La filosofia qüestiona tot constantment, fins i tot la pròpia filosofia ... En un examen més intens de la filosofia i els seus principals problemes s'aprèn a contrastar el que suposadament s'hauria de donar per evident, i aquesta és l'actitud que està darrera de quasi tots els èxits de la humanitat. Si ningú s'hagués preguntat mai com hem de viure en comunitat, mai no s'hauria arribat a la idea de democràcia i comunitats lliures. Si ningú s'hagués preguntat mai on ens trobem realment, ni tan sols sabríem que la Terra és rodona i la Lluna només és un satèl.lit que gira al seu voltant. 

René Descartes caracteritzà encertadament l'actitud filosòfica dient que s'ha, si més no un cop en la vida, de dubtar de tot el que es creu. Oblidem doncs per un moment les nostres creences habituals i preguntem-nos
-com extraterestres o com infants- on ens trobem realment, perquè abans de preguntar-nos com ha de ser tot, sembla raonable respondre a la pregunta de com és tot en realitat.

Markus Gabriel, Por qué el mundo no existe, Ediciones de Pasado y Presente, Barcelona, cuarta edición: julio de 2016

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

Superpensament.