L'error del sense sentit de la nostra existència (Markus Gabriel).

Resultat d'imatges de el sinsentido de la vida

Si ubiquem tota la vida i tot significat en l’univers, el sentit de la vida es redueix d’alguna manera a la il·lusió de formigues que es donen importància ves a saber per què. Des d’una perspectiva còsmica és com si, pel pur interès de la supervivència, acaronéssim l’altiva fantasia que l’home i el seu món, la seva vida, són una cosa especial. Però en l’univers el nostre sentit no juga cap paper central. Pera una galàxia extinta fa molt, la llum de la qual ens arriba ara, és totalment indiferent si hem esmorzat avui o no. En l’univers som, si més no, una espècie biològica entre moltes altres, i només es tracta de guiar un cos famolenc a través del seu entorn material i cooperar amb altres amb l’objectiu d’augmentar les possibilitats de supervivència.

Si no trobéssim cap sentit de la vida en l’univers, això no és perquè efectivament siguem en realitat només formigues, corrent d’un costat a l’altre sobre una bola il·luminada. la veritable raó de tal experiència de la insignificança i futilitat rau més aviat en què barregem àmbits objectuals molt diferents. L’univers designa no només una cosa, sinó també una manera d’observació especial. No és cap indicació de lloc evident de per si i sense alternativa, cap nom irrevocable per a la totalitat en la que ens trobem, sinó el resultat d’una complexa operació mental. L’ univers, per gran que sigui, és només una part del tot.

Markus GabrielPor qué el mundo no existe, Ediciones de Pasado y Presente, Barcelona, cuarta edición: julio de 2016

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

Superpensament.