Àmbits objectuals (Markus Gabriel).

Resultat d'imatges de ámbitos objetuales

Hi ha una diferència fonamental entre parlar de sala d’estar o de planetes. Els planetes i les galàxies són objectes de l’astronomia i la física, el que no és el cas de les sales d’estar. La diferència entre unes i altres és que moblem la sala d’estar, mengem, o planxem o veiem la televisió allà, mentre que observem els planetes, analitzem la seva composició química mitjançant costosos experiments, mesurem la seva distància a altres cossos celestes i moltes altres coses. En física mai no s’estudia la sala d’estar, però sí la majoria dels objectes que allà es troben si estan afectats per les lleis de la naturalesa. Les sales d’estar no apareixen en la física, mentre que els planetes sí.

Sales d’estar i planetes no pertanyen, per tant, al mateix àmbit objectual. Un ÀMBIT OBJECTUAL és una àrea que conté un determinat tipus d’objectes i en la que es compleixen regles que connecten aquests objectes entre sí. Així succeeix per exemple en l’àmbit objectual de la política, que inclou els votants, les mítings, els militants dels partits, els impostos i moltes més coses. També existeix l’àmbit dels nombres naturals al que pertanyen per exemple el 7 i el 5 i en el que es compleixen certes lleis aritmètiques bàsiques. Tanmateix, els àmbits objectuals no estan delimitats espacialment. (...)

En primer lloc, tots els objectes pertanyen a algun àmbit objectual, i en segon lloc, hi ha molts àmbits objectuals. Les sales d’estar, les galàxies i els municipis són àmbits objectuals diferents. En les galàxies no trobem làmpades per a la lectura o taques de cafè, o cues on s’alineen una certa quantitat de ciutadans que esperen davant d’una finestreta, però sí estrelles, planetes, matèria fosca, forats negres i altres coses que no trobem en una sala d’estar o en una oficina municipal.

Per tant, hi ha molts àmbits objectuals i en condicions normals som molt capaços de distingir-los. Sabem què podem esperar quan seiem en el sofà de la nostra sala d’estar o quan entrem en una oficina municipal: en aquests àmbits no apareixen objectes físics en sentit estricte; no és qüestió d’electrons ni de compostos químics.

Totes les tauletes de cafè normals en totes les sales d’estar corrents consisteixen en una cosa material. Com la majoria dels objectes de la sala, o de l’oficina municipal, tots estan fets de matèria, que és el que estudia la física.

Quan localitzem la nostra sala d’estar o l’oficina municipal en l’univers, passem d’un àmbit objectual a un altre sense adonar-nos-en.

Markus GabrielPor qué el mundo no existe, Ediciones de Pasado y Presente, Barcelona, cuarta edición: julio de 2016

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

Superpensament.