L'artifici del 'contra natura'.

Natural, un qualificatiu equívoc

Molt sovint fem servir el qualificatiu de natural per referir-nos a moltes qüestions i en particular a les que fan referència a la ciència o la tecnologia, però també a objectes de consum i fins i tot a comportaments. La nostra forma de vida integrada en grans ciutats on viuen milions d'individus ens fa idealitzar un món sense artifici. Encara que històricament no sempre ha estat així, omplim de valors positius tot allò que ens diuen que ve de la naturalesa sense adulterar. La promoció indiscriminada d'allò que algú qualifica com a natural pot donar lloc a equívocs i es pot acabar sentint com una dictadura.

Quan busquem la definició de natural trobem en diferents diccionaris el concepte articulat en contraposició a artificial, que seria allò que ha estat construït amb artifici, és a dir, per l'activitat humana. Això planteja d'entrada les seves dificultats i una d'aquestes és que l'espècie humana és tan natural com qualsevol altra i la seva activitat és part de l'evolució del planeta. Per tant, la distinció molt sovint pot ser arbitrària. Però la dificultat ve sobretot dels valors que volem incloure en aquest concepte, que van canviant amb el temps i que signifiquen coses diferents per a cada individu. Només cal recordar que no fa gaire es qualificava de forma generalitzada l'homosexualitat d'activitat «contra natura».

També veiem molt sovint l'ús del concepte natural per proposar un producte. Apareix en tota mena d'aliments; per exemple, en els que el reclam de natural es ven com un aspecte positiu, en contraposició a maneres més elaborades de preparar-los. Però no es té en compte que segles d'agricultura els han fet ben diferents del que es pot trobar a la natura, i que per això són més productius i segurs. O també apareix aquesta contraposició quan es tracta d'aplicar noves metodologies de reproducció assistida o de diagnòstic prenatal, sense parlar d'aquelles que es fan servir al final de la vida.

Quantes vegades s'ataca alguna nova tecnologia d'ús en medicina o en alimentació com a antinatural quan pot ser la manera de resoldre problemes i el seu risc pot haver estat avaluat a bastament. Una de les institucions més respectades del camp de la bioètica, el Nuffield Council of Bioethics de la Gran Bretanya, va publicar l'any passat un informe molt exhaustiu sobre el tema en el qual analitza com s'introdueix aquest concepte en els debats, sobretot en relació amb les noves biotecnologies, però també en el comerç. Acaba fent unes recomanacions que proposen d'evitar l'ús del concepte natural i suggereix que quan es fa servir per vendre un producte o per defensar una idea en el debat públic, els valors que cadascú hi vol posar al darrera es facin explícits.

El que ens pot preocupar més pot ser la inclusió de conceptes com aquest a l'hora de construir la societat que volem en el futur. Clàssicament hi ha hagut dues vies de pensament en aquesta qüestió: aquella que ens diu que la natura vivia en un estat d'harmonia abans de l'acció dels humans, i una altra que ens diu que la vida dels humans ha estat una lluita constant per treure'ns de sobre els perills i les dificultats que produeix la natura sobre nosaltres. Actualment sembla que aquesta lluita hagi estat guanyada pels humans, però que s'estigui produint com una revenja de la natura pels excessos que estem fent. Segurament és necessari que actuem per corregir alguns d'aquests excessos, que, en particular, estan influint sobre el clima de forma que aquest pot alterar la manera com vivim. Però al mateix temps no sembla que la via sigui idealitzar tot allò que no és producte de l'acció humana. La nostra vida actual, en què més de la meitat dels humans vivim en zones urbanes, depèn de multitud d'artificis, alguns dels quals són molt complexos, com la mateixa producció d'energia elèctrica, sense els quals la societat tal com la coneixem no podria existir. I hem d'anar molt lluny per trobar algun lloc del planeta que no estigui influït d'alguna manera per l'activitat humana.

En alguns llocs del món s'ha mirat de restaurar un mon allunyat de la societat tecnològica i urbanitzada. L'any passat es recordaven els 40 anys de l'arribada al poder dels khmers rojos a Cambodja que van forçar milions de persones a abandonar les ciutats i retornar al camp. El resultat de dos milions de morts ens fa pensar. És un cas molt extrem, però anem sentint propostes polítiques o ideològiques i fins i tot comercials que fan referència a un retorn a un estat natural que idealitzen. No hi ha dubte que hem de reflexionar sobre la pressió que l'activitat humana està fent sobre el conjunt del planeta i que pot acabar sent perjudicial per a la mateixa vida dels humans. Necessitem propostes en aquest sentit, però cal explicitar els valors que es volen defensar i ser ben conscients de les seves conseqüències.

Pere Puigdomènech, Natural, un qualificatiu equívoc, el periodico.cat 07/05/2016

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.