Conseqüències del triomf del saber filosòfic (Paul Feyerabend)



(la nova idea del saber  filosòfic és) … una idea abstracta no vinculada a cap circumstància concreta i que, per tant, és una idea completament buida.  No només la idea del saber és buida, sinó que fins i tot el saber, expressat d’acord amb aquesta idea, ha perdut molt del seu antic poder. (...) La concentració en idees abstractes però pobres en contingut, condueix a més empobriment de la convivència amb el món i amb la resta d’homes. Notem “un distanciament cada cop més gran. Ja que 4l sentit del món tal com s’havia expressat en les representacions mítiques o en les concepcions poètiques (i encara en la pintoresca ciència dels primers jonis) fou destruït per aquesta certesa de les relacions clares (en un àmbit separat del món de les aparences)” (Snell). Aquesta destrucció culmina en Parmènides. La filosofia que elabora sistemàticament aquest4s idees noves i més abstractes se separa de la vida de la tribu i de la ciutat, es converteix en una especialitat conreada per intel·lectuals que més tard reformaran des de fora, i sovint amb violència (Plató a Sicília!), la vida de la ciutat.

Paul Feyerabend, Filosofía natural, Debate, Barna 2013

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.