Castoriadis: oikos, àgora i ecclesia.



La llengua grega antiga i la pràctica política dels atenesos ofereixen una distinció –i, en la meva opinió, de validesa universal- entre tres esferes de l’activitat humana, que, alhora, la societat ha de separar i articular: l’oikos, l’àgora i l’ecclesia, que traduïts lliurement serien l’esfera privada, l’esfera privada/pública i l’esfera (formalment i en sentit fort) pública (poder explícit).

OIKOS: La casa-família, l’esfera privada, és el camp on, formalment i com a principi, el poder ni pot ni ha d’intervenir, tot i que, com és usual en aquest camp, això ni pot ni ha d’entendre’s en sentit absolut: la llei penal prohibeix atemptar contra la vida o la integritat física dels membres de la pròpia família, l’ensenyament dels infants s’ha de fer obligatòria fins i tot sota els governs més conservadors.

ÀGORA: mercat, lloc de reunió, és el camp on els individus es troben lliurement, discuteixen, contracten recíprocament, publiquen i compren llibres, etc. Tampoc aquí, formalment i com a principi, pot ni hs d’intervenir el poder, tot i que tampoc pot entendre’s això en sentit absolut. La llei imposa el respecte dels contractes privats, prohibeix el treball dels infants, etc.

ECCLESIA: és el lloc del poder, el camp públic. El poder inclou els poders, i aquests, alhora, han d’estar separats i articulats.

TOTALITARISME: Sota un règim totalitari, per exemple, l’esfera pública absorbeix qualsevol cosa, i, al mateix temps, en realitat no és pública en absolut, ja que constitueix la propietat de l’Aparell totalitari que detenta i exerceix el poder.


Cornelius Castoriadis, La democracia como procedimiento y como régimen, La strategia democratica nella società che cambia, Ed Data news, Roma 1995 (conferencia 1994)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.