Plató i la democràcia.

És molt poca l´atenció que prestem a la relació de Plató amb la democràcia. El tracte reverent que dispensem a qui no és el primer dels filòsofs en un sentit estrictament cronològic, tot i que exerceix en efecte un paper estrictament fundador, té l´efecte següent en el nostre habitus democràtic; admitim com un simple defecte, com una tendència aristocràtica, l´hostilitat que Plató mostra envers el règim atenenc que li fou donat conèixer. Tanmateix, la qüestió és més profunda: el que Plató retreu la democràcia és que no estigui fonamentada en la veritat, que sigui incapaç de presentar la seva pròpia legitimitat. El recel que li inspiren els déu de la ciutat -i la desconfiança que sent envers les divinitats i mites en general- desemboca en la possibilitat d´una fonamentació en el logos (en un logos del que el theos, en singular, serà un altre dels seus noms)

Jean-Luc Nancy, Democracia finita y infinita. Democracia en suspenso, Ediciones Casus-Belli, Madrid 2010

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

text 16: Albert Camus, La Peste

No som res.