Els dos problemes de la inducció en Hume

Hume estava interessat pel status del coneixement humà, o, com podria haver dit, per la qüestió referent a si alguna de les nostres creences -i quines d´elles- es pot justificar amb raons suficients.

Va plantejar dos problemes: un problema lògic (que anomenaré "HL") i un problema psicològic (HP´s). Un dels punts importants és que d´alguna manera les seves dues respostes a aquests dos problemes xoquen entre si.
El problema lògic és:
HL ¿Estem justificats quan, raonant a partir de casos (repetits) que hem experimentat, arribem a altres casos (conclusions) que no hem experimentat?
La resposta de Hume a HL és: No, per molt gran que sigui el nombre de repeticions.
Hume també va mostrar que la situació lògica romania exactament igual si en HL s´intercala la paraula "probable" abans de "conclusions", o si les paraules "a altres casos" es substitueixen per "a la probabilitat d´altres casos".

El problema psicològic de Hume és:
HPs ¿Per què, malgrat tot, totes les persones raonables esperen i creuen que els casos que no han experimentat estaran d´acord amb aquells que han experimentat? És a dir: ¿per què tenim expectatives en les quals tenim una gran confiança?
La resposta de Hume a HPs és: A causa del "costum o l´hàbit"; és a dir, perquè estem condicionats per repeticions i pel mecanisme de l´associació d´idees, sense el qual, diu Hume, difícilment podríem sobreviure. (...)

A causa d´aquests resultats Hume -una de les ments més racionals de tots els temps- es va convertir en un escèptic i, al mateix temps, en un creient: un creient en una epistemologia irracionalista. la seva conclusió segons la qual la repetició no té cap mena de poder com a argument, malgrat domina la nostra vida cognoscitiva o la nostra "comprensió", el va portar a concloure que l´argumentació o la raó només tenen un paper secundari en la nostra comprensió. El nostre "coneixement" queda desemmascarat i mostra que no només té caràcter de creença, sinó de creença racionalment insostenible -d´una fe irracional.

Karl Popper, Breu història de la filosofia, apèndix a Objective Knowledge, Clarendon Press, Oxford 1972
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/david-hume-i-la-causalitat
https://sites.google.com/site/cavernicoles/le-bon-david

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació