diferencialisme absolut

El neoracisme es presenta moltes vegades com a defensor dels drets dels pobles a mantenir la seva "identitat cultural". En nom d´aquesta identitat, pot propugnar l´aïllament dels grups ètnics, per evitar que es malmeti la seva pretesa autenticitat. En aquest casos, el diferencialisme absolut acaba esdevenint una forma subtil de justificació de les polítiques d´exclusió, fins i tot "pel propi bé" dels exclosos, que, d´aquesta manera, es veuen teòricament beneficiats amb la protecció del seu patrimoni cultural. Aquest pretès respectes de les diferències culturals es produeix, en aquests casos, sota la forma d´una política de reserves, com hem vist en el "reconeixement" de les minories indígenes que han fet molts països americans. (...)

Podríem dir que, en la mesura que considera les cultures com a entitats incommensurables, el diferencialisme absolut confirma l´axioma racista segons el qual les diferències humanes -biològiques o culturals- són irrevocables.

Fundació Baruch Spinoza, La ciutat de la diferència, Catàleg Exposició. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1996

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Freud: la geneologia de la moral.