nacionalisme essencialista



El racisme cultural o ètnic apareix associat al nacionalisme primordialista, és a dir, el nacionalisme que pressuposa l´existència d´un taranà particular i inconfusible dels qui considera inclosos en la nació. Mentre que les formes obertes i integradores del nacionalisme han estat inseparables dels corrents històrics més progressistes, i, sovint, n´han contituït l´eix vertebrador, el nacionalisme essencialista, certament, es considera autoritzat a establir qui i què ha de ser homologat com a "nacional", i, per contra, qui o què ha de ser considerat aliè, incompatible i, en conseqüència, exclòs. Històricament, ha estat freqüent un procés on certes formes de nacionalisme exxencialista desembocaven en moviments populistes i feixistes, però, en l´actualitat, se situa amb eficàcia a la base de les polítiques conservadores a Europa, per advertir del pretès perill que representen els immigrants, sense haver de recórrer als tòpics desprestigiats del racisme clàssic. (...)

D´acord amb el fonamentalisme cultural (Stolcke) qui aspiri a ser considerat "un dels nostres" s´ha de sotmetre al motllo unificador dels qui es consideren dipositaris d´una "cultura nacional" metafísica -la Kulturnation romàntica-, d´una situació prístina que, segons el nou racisme diferencial, existia "abans" de l´arribada dels forasters, i que, ara, es troba amenaçada per la presència contaminant d´aquest forasters.

Fundació Baruch Spinoza, La ciutat de la diferència, Catàleg Exposició. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1996

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"